16 abril 2024
spot_img
16 abril 2024

El bloc liberal frena la ultradreta a Polònia

Tot i que el partit ultraconservador Llei i Justícia és el més votat, el bloc de l'oposició podria assolir la majoria necessària per governar

Diumenge passat 15 d'octubre, més de 30 milions de polonesos estaven cridats a les urnes per votar en unes de les eleccions més importants dels últims anys. La votació ha deixat una participació històrica a la democràcia de Polònia: el 74,2% dels ciutadans que podien votar ho han fet.

Els resultats confirmen que el partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS), que governa el país des del 2015, ha estat el més votat amb el 36% dels vots. Per darrere hi ha Coalició Cívica, partit liberal liderat per Donald Tusk que ha obtingut un 32% dels vots. Però cap dels dos partits més importants del país no podrà governar en solitari.

Segons l’escenari actual, PiS i el partit d’ultradreta Confederació sumarien 211 escons. Tot i això, l'oposició, liderada per Coalició Cívica i que engloba altres formacions polítiques com Tercera Via, obtindria 249 escons. La majoria absoluta necessària per formar Govern a Polònia és de 231, de manera que el bloc liberal estaria 18 seients per sobre.

Aquest escenari recorda el que està passant a Espanya. El Partit Popular (PP), liderat per Núñez Feijóo, va ser el partit més votat a les últimes eleccions generals. Tot i això, no va aconseguir els suports suficients per assolir la majoria parlamentària. Per aquesta raó, la segona formació més votada, el Partit Socialista (PSOE) de Pedro Sánchez ara intenta aconseguir acords amb altres partits i formar una coalició.

Com ha passat a Espanya, els partits polonesos hauran de passar pel mateix procés. El PiS, per ser el més votat, serà el primer a intentar formar govern buscant suports d'altres grups. Si no ho aconsegueix, serà el torn de Coalició Cívica.

Tot i que el bloc liberal té prou escons per governar, els analistes polítics asseguren que la formació d'aquest govern pot trigar mesos. El bloc està compost per partits heterogenis: encara que s'allunyin de la ideologia ultraconservadora del PiS, cadascú té la seva pròpia postura, per la qual cosa també hauran de debatre i arribar a acords.

Relleu polític

Encara que hi hagi certa incertesa perquè cap partit ha obtingut la majoria absoluta en solitari, tot apunta que hi haurà un relleu al poder a Polònia després de vuit anys de govern ultraconservador.

Des del 2015, Polònia està governada pel partit Llei i Justícia (PiS) el primer ministre del qual és Mateusz Morawiecki. El partit ultraconservador i catòlic és conegut pel discurs nacionalista, en contra de l'avortament i dels drets del col·lectiu LGTBIQ+.

El govern Morawiecki representa, juntament amb el líder hongarès Víktor Orban, la línia antiasil i de bloqueig a les propostes de la Unió Europea (UE) en matèria migratòria. En els darrers anys, Polònia ha adoptat mesures per enfortir les seves fronteres i ha implementat polítiques d'immigració més restrictives.

El país també manté una relació tensa amb la UE per les últimes reformes que el govern va fer al seu sistema judicial. Segons els organismes europeus, aquestes reformes amenacen els valors fonamentals de la Unió Europea, la independència del poder judicial i l'Estat de dret a Polònia.

Història democràtica

La Segona Guerra Mundial (1939-1945) i l'ocupació nazi van marcar un període de repressió de les institucions a Polònia. Els nazis van implementar polítiques de persecució i extermini sistemàtic. Van establir camps de concentració com Auschwitz, on milions de persones (inclosos jueus i polonesos) van ser assassinades.

Després de la guerra, Polònia va estar sota un règim comunista recolzat per la Unió Soviètica (URSS). El Partit Obrer Unificat polonès (PZPR) es va convertir en l'únic partit del país, eliminant la pluralitat política. El règim va dur a terme una repressió política, incloent-hi la persecució d'opositors polítics i la censura de mitjans de comunicació.

A la dècada de 1980, un moviment d'oposició al govern encapçalat pel sindicat obrer Solidaritat va aconseguir posar en perill el comunisme. El 13 de setembre del 1989 el parlament va aprovar un nou govern no comunista. Polònia es va obrir aleshores al capitalisme, el lliure mercat i la democràcia.

Polònia va ingressar a l'OTAN el 1999 ia la Unió Europea el 2004. És un dels països més grans i poblats de la UE, cosa que li permet tenir un paper rellevant en la presa de decisions i en la política europea en general. A més, ocupa una ubicació estratègica a Europa Central, essent un punt de trobada entre la part occidental i l'oriental.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -