El president Daniel Ortega ha estat reelegit per a un quart mandat, però les organitzacions de drets humans i la comunitat internacional l’acusen de frau electoral
El president de Nicaragua, Daniel Ortega, ha guanyat les eleccions i serà president per quarta vegada. D'aquesta manera, al final d'aquest mandat Ortega haurà governat a Nicaragua durant dues dècades, enmig d'acusacions de corrupció i repressió contra l'oposició política.
Les eleccions presidencials es van celebrar el diumenge 7 de novembre i el Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), el partit d'Ortega, es va imposar amb un 74,99% dels vots, segons les dades oficials.
Les Juntes Receptores de Vots, l'òrgan encarregat de supervisar les votacions, va informar que un 65% dels nicaragüencs va participar als comicis. No obstant això, l'observatori Urnas Abiertas, una organització que vetlla pel compliment dels drets electorals, va anunciar que l'abstenció havia superat el 80%.
El proceso de observación nacional realizado por Urnas Abiertas de 563 CV con la participación de más de 1.450 observadores y observadoras indica una abstención entre el 79%, como mínimo, y el 84% como máximo; con un promedio nacional del 81.5% de abstencionismo. pic.twitter.com/klooi5GLvA
— Urnas Abiertas (@UrnasAbiertas) November 8, 2021
Ortega ocupa el poder a Nicaragua des del 2007 al costat de la seva dona, Rosario Murillo, que serà la “copresidenta” del país, un nou càrrec creat especialment per a ella. Els últims mesos, el seu govern havia actuat amb duresa per silenciar qualsevol veu crítica.
Durant les últimes setmanes ha ordenat detenir i empresonar diversos candidats presidencials, acusant-los de “traïció a la pàtria”. Altres membres de l'oposició han hagut d'exiliar-se per no acabar a la presó. Ortega també va eliminar tres partits polítics que denunciaven les amenaces, l'assetjament i les detencions arbitràries contra els membres de l'oposició.
L'Organització d'Estats Americans (OEA), la Unió Europea (UE) i els Estats Units han criticat la falta de transparència de les eleccions i han anunciat que no reconeixen els resultats. Segons dades d'Urnas Abiertas, en l'últim any s'han registrat més de 1.500 fets de violència política, des d'agressions fins a detencions forçades, judicis irregulars i fins i tot assassinats.
El govern repressiu de Daniel Ortega
La primera vegada que Daniel Ortega va guanyar les eleccions presidencials va ser el novembre del 2006. Fins llavors, Nicaragua havia estat governada durant gairebé dues dècades per partits conservadors o de dretes.
Durant els primers anys de govern, Ortega va introduir polítiques d'esquerres que el van fer molt popular entre la població nicaragüenca: va garantir l'educació i la sanitat públiques, va oferir ajudes per reduir la desigualtat social i va despenalitzar l'homosexualitat (si bé el col·lectiu LGTBI continua estant perseguit a Nicaragua i no gaudeix dels mateixos drets).
Malgrat això, amb el pas del temps, Ortega va començar actuar de forma més autoritària. El 2013 va impulsar una sèrie de reformes a la constitució per eliminar les limitacions en el mandat i continuar governant de manera indefinida. Va nomenar la seva dona vicepresidenta i va col·locar aliats polítics per controlar el poder judicial i les forces armades.
A l'abril del 2018, en un moment de crisi econòmica, el govern va aprovar unes retallades a les pensions dels jubilats. Milers de persones van sortir al carrer per protestar a tot el país i Ortega va enviar-hi la policia i l'exèrcit per reprimir les protestes. Hi van morir més de 300 persones i va haver-hi milers de ferits, segons dades de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH).
Els últims anys, Ortega ha augmentat la repressió i la persecució contra qualsevol moviment polític i social que qüestioni el seu govern. Ha tancat mitjans de comunicació, empresonat líders polítics i estudiantils i manté a ratlla les manifestacions a través de milícies armades que patrullen els carrers de les principals ciutats.
De guerriller a dictador
Daniel Ortega va ser un dels combatents del Front Sandinista d'Alliberament Nacional, un grup guerriller d'esquerres que durant la dècada del 1960 i el 1970 va lluitar contra la dictadura a Nicaragua. El FSLN s'inspirava en altres moviments revolucionaris com el que va liderar la Revolució Cubana.
El 1979, l'exèrcit sandinista va aconseguir enderrocar el dictador Anastasio Somoza Debayle i més tard es va convertir en un partit polític que va governar a Nicaragua entre el 1979 i el 1990.
Els sandinistes van introduir importants canvis en les polítiques socials, impulsant l'alfabetització, la sanitat i la igualtat de gènere. El 1990, el FSLN va perdre les eleccions i va passar a l'oposició, fins que va tornar a recuperar el poder el 2006 amb Daniel Ortega com a candidat.
La dictadura de la família Somoza es va estendre des del 1934 fins al 1979 i comptava amb el suport del govern dels Estats Units, com altres dictadors d'Amèrica Llatina en aquella època. Per aquest motiu, Ortega acusa l'oposició d’estar finançada pels Estats Units i assegura que existeix una conspiració per arrabassar-li el poder.
Tras las elecciones, Ortega arremetió contra Estados Unidos y la Unión Europea.https://t.co/KZGnD1mw81
— BBC News Mundo (@bbcmundo) November 9, 2021
Ortega reivindica el seu passat de guerriller i la seva lluita contra la dictadura somocista per justificar les seves polítiques i la repressió contra l'oposició. Tot i això, una part de la població nicaragüenca considera que ell mateix ha acabat per convertir-se en un dictador.
