Dos tirotejos massius en menys de dues setmanes reobren el debat sobre el control de les armes al país
La regulació de les armes de foc torna a centrar el debat als Estats Units. En deu dies s'han produït dos tirotejos massius a diferents parts del país que han provocat 31 morts i han plantejat nombroses preguntes entre l'opinió pública: Per què passen aquests atacs? Què empeny els atacants a cometre aquests crims? I sobretot: com es poden evitar?
El 24 de maig, Salvador Ramos, un jove de 18 anys de Texas, va entrar a l'Escola Primària Robb de la ciutat d’Uvalde i va començar a disparar contra alumnes i docents. Van morir-hi 19 nens d'entre 8 i 11 anys, a més de dues mestres i el mateix atacant, que va ser abatut per la policia.
Aquell matí, Ramos havia disparat contra la seva àvia, que va sobreviure i va aconseguir avisar a la policia. El jove havia estudiat a la mateixa escola on va cometre l'atac: antics companys el descriuen com una persona introvertida que havia patit assetjament escolar pel seu aspecte i pel fet de pertànyer a una família amb pocs recursos.
La setmana anterior, Ramos havia fet els 18 anys i havia comprat dos rifles semiautomàtics i munició. Pocs dies abans de l'atac, havia penjat fotos amb les armes a les xarxes socials; també havia enviat missatges privats als seus contactes, explicant-los que estava planejant un atac.
El 14 de maig es va produir una altra massacre a la ciutat de Buffalo, a l'estat de Nova York. Payton Gendron, un jove de 18 anys, va entrar en un supermercat i va començar a disparar contra els clients. Hi van morir 10 persones i va haver-hi 3 ferits greus, mentre que Gendron va ser detingut després de l'atac.
La policia creu que es tracta d'un crim d'odi racial, ja que el supermercat es troba en un barri predominantment negre, a més de 300 quilòmetres del barri residencial de classe blanca on l'atacant vivia amb els seus pares. De les 13 víctimes del tiroteig, 11 eren persones negres.
A més, d'acord amb les seves publicacions a les xarxes socials, Gendron creia en la teoria del “gran reemplaçament”: una teoria de la conspiració segons la qual la població blanca dels Estats Units està sent substituïda per altres comunitats, com els llatins o els afroamericans. Durant l'assalt, es va col·locar una càmera al casc per retransmetre l'atac en directe per Twitch.
Els Estats Units: el país més armat del món
Als Estats Units, la llei federal (que s'aplica a tot el país) estableix que l'edat legal per adquirir armes llargues són els 18 anys, mentre que per comprar armes de foc curtes (com una pistola) cal esperar als 21. No obstant això, cada estat pot establir la seva pròpia normativa sobre el permís d'armes.
Texas és un dels estats més conservadors dels Estats Units, amb polítiques molt restrictives sobre el dret a l'avortament, per exemple. No obstant això, és un dels estats on s'exerceix menys control sobre la tinença d'armes, defensant el dret constitucional de qualsevol persona a tenir una arma per defensar-se.
El govern de Texas va aprovar el 2021 una llei que permetia als majors de 21 anys tenir armes sense llicència. En aquest sentit, les botigues d’armes no estan obligades a fer un control previ sobre els antecedents penals del comprador, que tampoc ha de passar cap examen ni té cap límit a l’hora de comprar d'armament o munició.
La legislación sobre armas permitió que el sospechoso del tiroteo en Uvalde pudiera comprar un rifle de guerra justo después de cumplir 18 años. Pero no puede beber alcohol. ¿Crees que esto tiene sentido? Te explicamos cómo es la ley en Texas y California: https://t.co/QhM6RX9bc6
— CNN en Español (@CNNEE) May 26, 2022
És difícil calcular el nombre d'armes que hi ha als Estats Units a causa de la falta de control i al fet que la venda entre particulars (sense cap registre) suposa gairebé la meitat del comerç d'armes. Les estadístiques indiquen que hi ha uns 400 milions d'armes en mans de civils, n comparació als més de 330 milions d'habitants.
Això fa dels Estats Units al país amb més densitat d'armes per habitant i, com a conseqüència, també és el país amb una taxa més elevada d'assassinats causats per armes de foc.
L'epidèmia de les armes als Estats Units: per què és el país amb més tirotejos massiushttps://t.co/Ae459GBET9
— Anna Campolier (@annacampolier) May 26, 2022
Divisió social sobre de les armes
La cultura de les armes als Estats Units està promoguda sobretot per grups conservadors i d'extrema dreta, que prioritzen la defensa de l'individu a qualsevol preu (d'aquí el dret a portar armes sense cap control per part de l'Estat) abans que promoure la seguretat pública (un servei responsabilitat del govern i les autoritats policials).
Un dels principals defensors de les armes és l'Associació Nacional del Rifle (NRA), un lobby que pressiona polítics i institucions per evitar-ne una regulació més estricta. La NRA ha fet grans donacions al Partit Republicà, per exemple, que tradicionalment ha votat en contra de limitar el comerç i l'ús d'armes.
No obstant això, el dret a tenir armes es contraposa a les greus xifres d'atemptats i tirotejos al país. Segons Gun Violence Archive, s'han registrat 214 tirotejos massius només al 2022 (tirotejos on almenys quatre persones han resultat ferides per trets). I les estadístiques mostren que cada any hi ha més atemptats i més víctimes.
D'altra banda, s'han produït més de 900 tirotejos en escoles en l'última dècada. A part de la matança d’Uvalde, entre els episodis més tràgics hi ha el tiroteig de l'escola Sandy Hook el 2012, on van morir 20 nens i 6 adults; o l'atac a l'institut Parkland de Florida del 2018, en el qual 17 estudiants van ser assassinats.
Cada vegada més estatunidencs són partidaris d'endurir les lleis sobre la venda d'armes: un 52% de la població considera que haurien de ser més estrictes, segons l'última enquesta nacional feta per Gallup a finals del 2021.
Malgrat això, les enquestes també mostren que el nombre de persones crítiques amb la legislació d'armes ha disminuït els últims anys. Això es deu, en part, a l'auge de les polítiques de dretes, impulsades sobretot durant el govern de Donald Trump entre el 2016 i el 2020. Trump va defensar les armes i fins i tot va encoratjar l'assalt al Capitoli que va tenir lloc poc després que perdés les eleccions.
Arran de la massacre de Uvalde, el president Joe Biden ha demanat al Partit Republicà que col·labori amb el Partit Demòcrata per endurir les lleis i combatre l'epidèmia d'armes als Estats Units. Els demòcrates no tenen una majoria sòlida al congrés per canviar la llei, per això necessiten el suport de l'oposició. Cal veure si aquest canvi en les polítiques també compta amb el suport d’un canvi social.
