Les persones refugiades han viscut situacions molt traumàtiques i, a més de les ferides físiques, també pateixen seqüeles psicològiques
Per Maria Sabaté
El viatge de les persones refugiades des dels seus països d’origen fins a la seva destinació final és dur i ple d’obstacles. Les dificultats a què es veuen sotmesos durant els mesos o anys que passen des que fugen de la violència fins que reben asil poden provocar ferides psicològiques.
El 2015, el Col·legi Federal de Psicoterapeutes d’Alemanya va publicar un informe que assenyalava que almenys la meitat de les persones refugiades patia un trastorn mental.
Deixar enrere el país, la família, viure persecucions o altres experiències traumàtiques els pot danyar la salut mental i deixar-los seqüeles que requereixin l’experiència i atenció d’especialistes perquè “són molt greus”, segons va afirmar el president de Salud Mental España, Nel A. González Zapico, en motiu de la presentació de la Declaración sobre la salud mental de los solicitantes de asilo, publicada el 2016.
Segons la Federació Europea d’Associacions de Familiars de Persones amb Malaltia Mental (EUFAMI), que va impulsar la creació de l’estudi, les pitjors conseqüències per a la salut mental dels refugiats “es poden manifestar temps després de la seva arribada als països d’acollida”.
"Desde la OIM se busca no patologizar a las personas migrantes y refugiadas, ya que las mismas desarrollan reacciones normales a situaciones anormales", indicó @karencarpio en las II Jornadas de Salud Mental, Migrantes y Refugiados desde los DDHH.
👉https://t.co/xMYLwimVHy pic.twitter.com/pUM2oTBbhN
— OIM Centroamérica y Norteamérica (@OIMCentroAmer) May 21, 2019
La depressió i l’estrès, habituals entre refugiats
Nombrosos refugiats presenten trastorns d’estrès posttraumàtic, que es desenvolupa després de viure situacions molt difícils, i altres problemes de salut mental com ansietat, depressió, apatia o atacs de pànic, segons l’informe anual de l’any 2018 de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR).
El dol és un procés important amb què han de bregar la majoria de desplaçats. El pot provocar la mort de familiars o amics, però també poden sentir tristesa per haver de deixar el seu país, la seva cultura o la seva professió.
A més a més, les dificultats dels migrants no s’acaben després que hagin deixat la seva terra. Un cop la seva sol·licitud d’asil ha estat acceptada, s’han d’acostumar a una nova societat, aprendre un nou idioma i enfrontar-se als prejudicis d’aquells contraris a acollir-los.
Los #refugiados se enfrentan a problemas de #saludmental como #depresión y #ansiedad, Trastorno por Estrés Postraumático, o depresión posparto, y no disponen de servicios psicológicos de salud mental para tratarlos https://t.co/Q8zMcOqMlx
Vía @Infocop_Revista @WHO pic.twitter.com/dGc9Baie4A— Fundación Manantial (@FundManantial) March 4, 2019
Conversar per curar la ment
L’atenció psicològica és molt important perquè la salut mental de les persones refugiades vagi millorant a poc a poc. Els especialistes creuen que és fonamental deixar parlar els pacients per entendre’ls millor.
Després que hagin trobat l’arrel del problema, els psicòlegs i terapeutes estimulen les fortaleses d’aquestes persones. D’aquesta manera es busca que superin el seu trauma, com assenyala la psicòloga Froma Walsh, codirectora del Chicago Center for Family Health, a la revista Monitor of Psychology.
La Directiva d’Acolliment europeu obliga els estats europeus a “garantir la protecció de la salut mental dels refugiats”. Malgrat tot, això no es compleix sempre. Tal com s’explica (CEAR), es calcula que el 2018, a Alemanya, només el 4% dels refugiats van rebre atenció psicològica.
Informació elaborada en col·laboració amb la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
