27 maig 2024
spot_img
27 maig 2024

Iran eliminarà la policia de la moral

Aquest cos policial va detenir i torturar la jove Mahsa Amini, la mort de la qual ha encès una onada de protestes al país

El govern de l'Iran ha anunciat l’eliminació de les Gasht-e Ershad (“Patrulles de l'orientació” en persa), també conegudes com a “policia de la moral”, que s'encarreguen de vigilar els espais públics i fer complir les normes de moralitat islàmica en aspectes com el vestuari, el maquillatge o l'ús del vel.

Aquesta policia va ser la responsable de la mort de Mahsa Amini, una jove de 22 anys que va ser detinguda per portar mal posat el hijab o vel islàmic. Mahsa va morir el 16 de setembre a conseqüència les agressions i tortures patides mentre estava detinguda, i la notícia de la seva mort va provocar una onada de protestes històrica.

Des de llavors milers d'iranians, dones i homes, han sortit al carrer durant mesos per a denunciar la repressió del govern iranià. S'han cremat vels com a símbol de l'opressió, s'han convocat aturades a les universitats, s'han hackejat emissions oficials, la selecció de futbol iranià s'ha negat a cantar l'himne nacional durant el Mundial…

D'altra banda, el govern iranià també està estudiant la possibilitat de modificar la llei que obliga a portar el vel islàmic. Aquesta llei es va aprovar l’any 1983, poc després del triomf de la Revolució Islàmica, que va instaurar el règim dels aiatol·làs i va imposar uns valors islàmics ultraconservadors.

Aquestes mesures es consideren un intent d'apaivagar les protestes, però la població iraniana ha rebut la notícia amb escepticisme i continua manifestant-se sota el lema “Dona, vida, llibertat”. Fins ara, hi ha milers de detinguts i les autoritats han reconegut la mort de més de 200 persones arran dels enfrontaments entre manifestants i forces policials, si bé les ONG creuen que en són moltes més.

La teocràcia a l'Iran

Iran és una teocràcia, un sistema polític on el poder està en mans d'un líder religiós o d'un grup de clergues. El govern iranià està controlat per aiatol·làs, que són clergues xiïtes (una de les dues grans branques de l'islam). Aquestes autoritats religioses imposen una visió molt estricta de la xaria o llei islàmica.

El màxim líder polític i religiós és l'aiatol·là Alí Khamenei, considerat el Líder Suprem de l'Iran. A més de ser el Cap d'Estat, Khamenei també controla les forces de seguretat, nomena el cap de la Justícia i als assessors del govern. Té l'última paraula sobre l'elecció del president i sobre qualsevol reforma important.

Des de l'inici de les protestes, Khamenei ha denunciat que tot plegat es tracta d'una conspiració de països estrangers que volen desestabilitzar el país i atacar la moral musulmana, amb l'objectiu final d'enderrocar l'actual govern.

L'Iran també disposa d'un parlament nomenat en unes eleccions: l'Assemblea Consultiva Islàmica, formada per 290 diputats. Aquest organisme s'encarrega de debatre noves lleis, que després han de ser aprovades per un Consell de Guardians, un grup d'experts juristes que vetllen pel compliment de la llei islàmica. A més, qualsevol candidat que vulgui presentar-se a les eleccions de l'Assemblea ha de comptar amb l'aprovació de les autoritats religioses.

Dones iranianes empoderades

Segons les lleis iranianes, les dones musulmanes s’han de cobrir el cabell, no poden portar pantalons ajustats ni roba amb colors llampants. Tampoc poden anar massa maquillades i s’han de comportar en públic, sense tenir mostres d'afecte amb la seva parella, per exemple.

La policia de la moral es va establir l’any 2005 per controlar la indumentària i l'aparença de les dones als carrers. D'alguna manera, va ser una reacció del govern iranià davant l’empoderament creixent de les dones, moltes de les quals van començar a vestir-se com volien, a maquillar-se i ensenyar el cabell sota el vel mig caigut.

Aquests petits gestos desafien les lleis i van en contra dels valors més conservadors de l'islam, que releguen la dona a un paper familiar i secundari. La situació és pitjor en països com l'Aràbia Saudita, però les dones iranianes tampoc poden anar amb bici o en moto, no poden divorciar-se lliurement o poden perdre la custòdia dels seus fills si tornen a casar-se.

Aquesta visió conservadora compta amb el suport d'una part de la societat més tradicional, que és la que sosté el règim dels aiatol·làs. Malgrat això, les generacions més joves no se senten representades per aquesta elit religiosa i reclamen més drets i llibertats.

En aquest sentit, les protestes d'aquests últims mesos van més enllà del vel i busquen canviar el sistema sencer. Aquesta revolució està liderada per les dones però no reivindica només els seus drets, sinó els de tota la població, cansada d'un règim repressiu i discriminatori.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -