La primera ministra de Nova Zelanda renuncia al càrrec

Jacinda Ardern ocupa el càrrec des de fa gairebé sis anys i va ser la dona més jove a ser escollida cap de Govern d'un país

La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, ha anunciat per sorpresa que deixarà el càrrec a principis de febrer. En una roda de premsa, ha explicat que ja no se sent amb prou força per governar el país i que no es presentarà a les properes eleccions generals, previstes per al mes d'octubre.

“Soc humana. Els polítics som humans. Donem tot el que podem, tant de temps com podem, i llavors arriba el moment. Per mi, aquest és el moment [de deixar-ho]”, ha declarat davant dels mitjans de comunicació. Ara, el seu partit haurà de triar a un nou substitut o substituta per a Ardern.

Ardern va guanyar les eleccions al 2017 amb el Partit Laborista, una formació d'esquerres que feia més de deu anys que no governava a Nova Zelanda. Amb 37 anys, es va convertir en la dona més jove a ser escollida cap de Govern i liderar un país. I l’any 2020 va tornar a guanyar les eleccions amb majoria absoluta.

Durant el seu mandat ha impulsat diverses polítiques progressistes com la despenalització de l'avortament (abans es podia castigar amb penes de fins a 14 anys de presó), s'han impulsat lleis més estrictes sobre el control d'armes i s'ha nomenat la primera ministra maori en la història del govern neozelandès (el poble maori representa el 15% de la població).

Al 2018, durant el segon any com a primera ministra, Ardern va tenir una filla i va estar de permís de maternitat durant sis setmanes. Va ser la primera vegada en gairebé 30 anys que una mandatària donava a llum a un bebè mentre estava al càrrec, fet que va obrir un debat sobre la conciliació familiar i la dificultat de les dones per construir una carrera política.

En aquest sentit, la renúncia d’Ardern també ha posat en relleu la importància de la salut mental entre els polítics i càrrecs públics, que poden patir grans càrregues d'estrès per la responsabilitat de la seva posició, i durant quant de temps es poden mantenir al poder.

El llegat de Jacinda Ardern

El mandat d’Ardern ha estat marcat per alguns dels moments més durs de la història de Nova Zelanda. Al març del 2019 van tenir lloc els atemptats de Christchurch, quan un home armat va entrar a dues mesquites i va assassinar 51 persones. Va ser d'un crim xenòfob i racista comès per un supremacista blanc.

Ardern es va reunir amb els familiars de les víctimes i va dur un hijab com a símbol de solidaritat amb la comunitat musulmana a l'illa. Una setmana després de l'atemptat terrorista, es va aprovar una nova llei que prohibia les armes militars i es van retirar més de 60.000 armes de foc de circulació.

A principis del 2020, amb l'esclat de la pandèmia de covid, el govern neozelandès va actuar amb rapidesa per evitar els pitjors efectes del coronavirus: es va imposar el confinament i el tancament de fronteres per controlar els contagis. L'estratègia anticovid de Nova Zelanda va ser aplaudida a tot el món: amb una població de poc més de 5 milions d'habitants, s'han registrat menys de 2.500 morts en tres anys de pandèmia.

D'altra banda, les polítiques d'esquerres del Partit Laborista han aconseguit diferents fites a nivell social: la taxa de desocupació se situa al voltant del 3%, una de les més baixes del món; la pobresa infantil s'ha reduït de manera notable, s'ha estès el permís de maternitat fins a les 26 setmanes i s'ha aprovat una de les lleis d’avortament més progressistes del món.

No obstant això, el govern d’Ardern també ha rebut crítiques. Ha estat incapaç de resoldre el problema de la falta d'habitatge públic i accessible, que fa que moltes persones visquin al carrer o al seu cotxe, i tampoc ha aprovat mesures per pujar els impostos als més rics, com va prometre durant la campanya electoral.

D'altra banda, malgrat ser un país petit que contamina molt menys que d’altres com els Estats Units o la Xina, Nova Zelanda és un dels estats més contaminants si es compten les emissions per càpita (el total d'emissions per habitant). Les polítiques climàtiques neozelandeses són “altament insuficients” segons l'organització Climate Action Tracker.

Dones líders al món

Malgrat els avenços de les últimes dècades, les dones en política continuen sent una minoria. Només una quarta part dels escons parlamentaris de tot el món són dones, segons dades d'ONU Dones.

Aquest percentatge disminueix a mesura que augmenta el nivell de responsabilitat: només 13 països estan presidits per una cap d'Estat i 15 països tenen una dona com a cap de Govern. Si tenim en compte que les Nacions Unides tenen 193 membres, a aquest ritme trigaríem més d'un segle a aconseguir la igualtat de gènere entre els màxims càrrecs directius governamentals.

I no només això, sinó que han de fer front a crítiques i actituds discriminatòries que els polítics homes mai han experimentat. La mateixa Jacinda Ardern i Sanna Marin, la primera ministra de Finlàndia, van haver de respondre a la pregunta sexista d'un periodista que suggeria que només s'havien reunit perquè tenien la mateixa edat.

La presència de dones en càrrecs públics és important perquè es tinguin en compte les reivindicacions i necessitats de la població femenina a l'hora de prendre decisions polítiques: drets reproductius, permís de maternitat, polítiques per promoure l'accés a la universitat, igualtat en l’àmbit laboral… Però també perquè les futures generacions de nenes i dones tinguin referents en tots els àmbits.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!