El PP guanya les eleccions, però no aconsegueix formar majoria amb l’extrema dreta i els partits d’esquerres també hauran de negociar per formar un govern alternatiu
Les eleccions generals celebrades aquest diumenge 23 de juliol a Espanya han acabat amb una mena d’empat que obligarà a recórrer a pactes i coalicions per triar el nou president.
Cap partit polític ni coalició ha obtingut prou vots per declarar-se vencedor. Tant el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), formació socialdemòcrata liderada per Pedro Sánchez, com els seus oponents conservadors del Partit Popular (PP), no han aconseguit els 176 escons necessaris per obtenir la victòria. Tampoc la combinació amb altres partits aliats no els garanteix la majoria necessària per formar govern.
El PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha guanyat en nombre de vots i escons, amb 8.091.840 paperetes i 136 escons (46 més que als anteriors comicis generals). Per part seva, el PSOE, amb 7.760.970 i 122 escons, ha quedat en segon lloc, però molt a prop del PP.
En tercera posició ha quedat el partit d’extrema dreta Vox, que ha obtingut 3.033.744 vots i 33 escons. La coalició d’esquerres Sumar, de Yolanda Díaz, ha rebut 3.014.006 vots i 31 escons. La resta de formacions han repartit el 7,26% dels vots i 28 escons.
Els populars han guanyat gairebé totes les comunitats autònomes excepte Catalunya, Navarra, Àlaba, Càceres i Badajoz, on s’ha imposat el PSOE, i Biscaia i Guipúscoa, on han guanyat respectivament el Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB) i EH Bildu.
A Catalunya, el PSOE ha vist créixer el suport dels votants, mentre que els partits independentistes Junts i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han aconseguit el pitjor resultat des de l’inici del procés independentista. Aquesta comunitat autònoma ha registrat la participació més baixa de tot el país, atès que els grups independentistes han promogut l’abstenció durant la campanya electoral. Tot i això, tant ERC com Junts seran clau per formar un nou govern.
La manca de majories i la negativa d’algunes forces a donar suport a certs candidats fan incert el procés d’investidura, cosa que podria portar a un bloqueig prolongat i, finalment, a noves eleccions.
Coalicions i majories parlamentàries
El sistema parlamentari a Espanya afavoreix la formació de coalicions i la negociació política per garantir la governabilitat i la presa de decisions.
El president del Govern és elegit pel Congrés dels Diputats, que és la cambra baixa del Parlament espanyol. Després de les eleccions, el rei es reuneix amb els líders dels partits polítics i, després de les consultes, proposa un candidat a la presidència.
Aquest candidat es vota al Congrés dels Diputats. A la primera votació, el candidat necessita una majoria absoluta. Si no aconsegueix aquesta majoria absoluta a la primera votació, es realitza una segona votació 48 hores després en què només es requereix una majoria simple.
El Congrés dels Diputats està compost per 350 diputats. La majoria absoluta es produeix amb més de la meitat dels escons del Congrés (176 o més diputats).
A les eleccions del 23J, ni el PP de Núñez Feijóo ni el PSOE de Pedro Sánchez compten amb els 176 escons necessaris per formar una majoria al Congrés. Les coalicions i negociacions són les úniques opcions per aconseguir una investidura.
En el cas del PP, tot i comptar amb Vox, necessitaria el suport del Partit Nacionalista Basc (PNB), la Coalició Canària (CC) i Unió del Poble Navarro (UPN) per assolir els 176 escons.
En el cas de les forces d’esquerra, el PSOE i Sumar sumen 153 escons, lluny de la majoria absoluta, per la qual cosa hauran de pactar amb altres forces polítiques més petites. Si s’unissin el PSOE, Sumar, el PNB, Bloc Nacionalista Gallec (BNG), EH Bildu i ERC, arribarien als 172 escons necessaris per formar govern.
Per aconseguir la majoria, però, necessitaria els vots del partit nacionalista català Junts, amb què podrien arribar als 179 escons i obtenir una majoria més folgada al Parlament.
Així doncs, els vots d’ERC i especialment de Junts seran decisius per a la investidura. Previsiblement, aquestes formacions imposaran condicions relacionades amb els interessos catalans i l’amnistia per als polítics exiliats després del referèndum per a la independència de Catalunya que va tenir lloc 1 d’octubre del 2017.
Fre a l’extrema dreta
Les eleccions del 23J han estat marcades pel temor a l’ascens de VOX, formació d’extrema dreta que promou una sèrie de polítiques regressives, contràries als drets de les dones, del col·lectiu LGTBI+ i negacionistes del canvi climàtic.
Durant la campanya electoral, els partits d’esquerra han destinat gran part dels esforços a frenar l’avenç de l’extrema dreta, en un moment en què la ultradreta creix a molts països europeus com Itàlia o Alemanya.
Tot i que Vox ha quedat com a tercera força política, el partit liderat per Santiago Abascal no ha aconseguit les expectatives desitjades i no tindrà la capacitat d’influència que esperaven. El partit ha obtingut 3.033.744 vots i 33 escons, 19 menys respecte als comicis anteriors. Així mateix, Vox ha baixat al tercer lloc a Múrcia, l’única província on van obtenir la majoria de vots a les anteriors eleccions generals.
Durant aquest mes de juliol, Junior Report oferirà materials didàctics setmanalment. Podeu subscriure-us a la nostra newsletter per seguir l’actualitat durant l’estiu.