Representants polítics i empreses es reuneixen cada any per debatre sobre el futur de l'economia global
Aquesta setmana ha començat una nova edició del Fòrum de Davos, una trobada econòmica internacional organitzada pel Fòrum Econòmic Mundial. Més de 2.700 líders polítics, empresaris i representants de la societat civil assistiran a la reunió d'enguany, que recupera l'organització habitual després de la pandèmia.
El Fòrum de Davos té una gran repercussió als mitjans de comunicació perquè els participants tenen una gran influència en l'economia global: representants dels països més rics del món, directius d'empreses multinacionals que mouen milers de milions o grans fortunes.
En aquest sentit, tot allò que es debat en aquest fòrum pot influir en les polítiques dels governs o en les decisions d'inversió de grans empreses. I, com a conseqüència, té repercussions en la vida de milions de persones arreu del món.
Oxfam Intermón denuncia que els beneficis de les principals empreses d’energia i alimentació han contribuït a l’espiral inflacionista del 2022. Ho assenyala en l’informe que publica avui, coincidint amb l’arrencada del Fòrum Econòmic de Davoshttps://t.co/dLhFQBISQP
— 324.cat (@324cat) January 16, 2023
Enguany, la trobada està marcada per diversos factors. D'una banda, el final de la pandèmia: si bé els contagis continuen, les vacunes han permès evitar el confinament i les restriccions més severes i recuperar l'activitat econòmica a la majoria de països del món.
El món sencer està pendent de la Xina, que fa poc va anunciar la fi de la quarantena per als viatgers internacionals, fet que podria reactivar els viatges i els negocis. L'economia xinesa és important a nivell global perquè es tracta de la principal potència econòmica, per això molts països en dependen econòmicament.
D'altra banda, des de l'any passat, la guerra a Ucraïna també ha marcat el rumb de l'economia mundial. Les sancions contra Rússia han afectat el subministrament de gas i han provocat una crisi energètica global, amb els preus disparats. Alhora, la inflació ha fet augmentar el preu dels productes bàsics mentre que els ingressos de la població es mantenen o disminueixen.
Davant d’aquesta situació, l'objectiu principal dels països i empreses privades és evitar una recessió global, és a dir, un decreixement generalitzat de l'economia que podria acabar amb milers de negocis i milions de llocs de treball.
La desigualtat i el canvi climàtic, al centre del debat
Aprofitant que les persones més riques del món estan reunides al mateix lloc, l'ONG Intermon Oxfam ha fet públic un informe en el qual denuncia que l'1% de la població mundial acumula el 63% de la riquesa produïda al món des de l'any 2020.
El mateix informe indica que la fortuna dels milmillonarios creix a un ritme de 2.700 milions de dòlars cada dia, mentre que 1.700 milions de treballadores i treballadors pateixen la inflació i veuen com els preus pugen molt per sobre dels seus salaris, fet que redueix el seu poder adquisitiu i afecta a la seva qualitat de vida.
Per aquest motiu, l'organització ha llançat una campanya anomenada “Tax the Rich” que reclama pujar els impostos a les grans fortunes i empreses, amb l'objectiu de reduir la pobresa i promoure un model econòmic més just i equitatiu.
D'altra banda, la lluita contra el canvi climàtic també ha entrat en el debat sobre l'economia mundial. Segons l'Informe sobre Riscos Globals 2023, la falta d'accions per combatre el canvi climàtic serà el principal risc al qual ens enfrontarem d’aquí 10 anys (ara mateix, el principal risc es considera la crisi econòmica i l'augment del cost de la vida).
En aquest informe, el Fòrum Econòmic Mundial destaca que els riscos mediambientals seran els més importants en el futur: la falta d'estratègies per adaptar-se al canvi climàtic, els efectes dels desastres naturals i els fenòmens extrems, la pèrdua de biodiversitat…
Malgrat això, les entitats ecologistes continuen denunciant que els governs i grans empreses ignoren l'emergència climàtica i continuen apostant pels combustibles fòssils per enriquir-se. Per aquest motiu, activistes com Greta Thunberg, Helena Gualinga, Luisa Neubauer o Vanessa Nakate assistiran a Davos per reclamar als grans poders que comencin a adoptar mesures efectives contra el canvi climàtic.
El Fòrum Econòmic Mundial
El Fòrum de Davos està organitzat pel Fòrum Econòmic Mundial (WEF, per les sigles en anglès), una organització privada fundada l’any 1971 a Suïssa per grans empreses multinacionals amb l'objectiu de promoure el debat i la cooperació entre diferents actors (governs, empreses, societat civil) i impulsar l'economia global.
El Fòrum de Davos és l'esdeveniment més important del WEF i se celebra cada any a Davos, un resort de muntanya dels Alps suïssos. Els prop de 3.000 assistents paguen per participar al fòrum, que s'allarga durant cinc dies i programa centenars de reunions, conferències i debats.
A més, enguany es compleixen 50 anys del Manifest de Davos de 1973, un document que reuneix una sèrie de principis ètics sobre el funcionament de les empreses del Fòrum Econòmic Mundial: més enllà de generar beneficis per als accionistes, també han d'oferir un servei a la societat. Aquest Manifest s'ha anat actualitzant amb el temps i l'aparició de noves formes de negoci, com la intel·ligència artificial o la ciberseguretat.
Ara bé, el WEF també ha rebut moltes crítiques per intentar influir en les polítiques públiques dels governs, per la falta de transparència a nivell financer o les campanyes de greenwashing o ecoblanqueig, que donen una falsa imatge de sostenibilitat i polítiques verdes en l'organització del Fòrum.
