Els comicis han estat marcats per les amenaces de Donald Trump d’adquirir l’illa, que ara mateix continua formant part de Dinamarca
Groenlàndia és l’illa més gran del món i està ubicada al nord-est d’Amèrica, entre els oceans Atlàntic i Glacial Àrtic. Encara que compta amb autonomia interna, l’illa està associada a Dinamarca, país que decideix sobre la seva política exterior i defensa. Això ha generat un debat constant sobre la independència a l’illa.
Molts habitants de Groenlàndia desitgen tenir més sobirania, ja que no poden decidir sobre el seu territori. En les últimes dècades, el moviment independentista ha guanyat pes; especialment des del 2009, quan es va aprovar un nou Estatut d’Autonomia que reconeixia el dret d’autodeterminació.
Els resultats de les darreres eleccions parlamentàries celebrades aquesta setmana són una mostra de l’interès dels groenlandesos per la independència. El Partit Liberal Demòcrata, que defensa la independència del regne de Dinamarca a llarg termini, ha guanyat els comicis amb el 30% dels vots.
La segona força amb millors resultats ha estat el partit populista Naleraq que, en contraposició als liberals, defensa iniciar el procés d’independència com més aviat millor. Atassut, l’únic partit groenlandès partidari de mantenir la unió amb Dinamarca, ha quedat en cinquè lloc.
Aquestes eleccions, que han generat una atenció mediàtica internacional sense precedents, han estat profundament marcades per les amenaces de Donald Trump, que recentment ha compartit la seva intenció d’annexionar l’illa als Estats Units i convertir-la en el seu estat número 51.
Per què Donald Trump vol el control de Groenlàndia?
Groenlàndia és una illa amb un enorme valor geoestratègic. D’una banda, és un territori ric en recursos minerals, que inclouen or, gas natural, diamants, plom i zinc. També té grans dipòsits de les anomenades terres rares: materials poc comuns i molt valuosos que es fan servir en la fabricació de telèfons mòbils i ordinadors, per exemple.
El valor de l’illa també recau en la seva ubicació. Groenlàndia és a l’Àrtic, una regió que està guanyant cada cop més importància a causa del canvi climàtic. El desglaç està provocant que s’obrin noves rutes marítimes per al comerç internacional, connectant més eficientment Àsia, Europa i Amèrica del Nord.
L’interès de Donald Trump per aquesta illa arriba precisament per aquestes dues raons: la seva proximitat amb les noves rutes marítimes i la seva riquesa en minerals. Durant el seu primer mandat (el 2019), el president dels Estats Units ja va expressar la seva idea d’adquirir aquest territori. Tot i això, les amenaces ara semblen ser més serioses.
Després que es fessin públiques les declaracions de Trump, el primer ministre de l’illa, Mute Egede, va assenyalar que Groenlàndia no està en venda. Tot i això, la preocupació del govern groenlandès va provocar que s’avancessin les eleccions. Aquestes estaven programades per al 6 d’abril i, finalment, s’han fet l’11 de març.
El principal objectiu d’aquests comicis era saber si els ciutadans de l’illa donaven suport o no la independència.
Com t’afecta aquesta notícia?
Sabies que Groenlàndia és l’illa més gran del món? Té una superfície de 2.166.000 quilòmetres quadrats (quatre vegades la superfície d’Espanya). Tot i això, només una petita part de l’illa està habitada per 56.000 persones, i que correspon al 20% que no està cobert de gel ni neu.
Avui dia, la pesca és el seu principal motor econòmic. Tot i això, l’illa rep anualment una subvenció econòmica de part de Dinamarca perquè tingui ingressos suficients. Gràcies a aquesta subvenció, els ciutadans de Groenlàndia tenen accés a un sistema d’educació i salut finançat amb fons públics.
Encara que sigui una illa rica en minerals i ubicada en una posició estratègica per a les rutes marítimes comercials, Groenlàndia segueix depenent de Dinamarca. Com creus que es poden sentir els groenlandesos pel fet de viure en una illa amb tant de potencial, però, així i tot, haver de dependre d’un altre país per al seu desenvolupament?
L’ABC de la notícia
Dret a l’autodeterminació: dret que permet als pobles triar lliurement sobre el seu futur polític.
Valor geoestratègic: importància que té un territori a causa de la seva ubicació i els recursos de què disposa.
Sobirania: autoritat que té un Estat per governar-se sense interferències externes.
Ruta marítima: camí navegable utilitzat per embarcacions per al comerç i el transport.
