El 2022, el nombre de persones que es van veure forçades a fugir de la guerra, la violència i la persecució va superar per primera vegada els 100 milions
La crisi dels refugiats continua sent una de les grans problemàtiques a nivell mundial. L'any passat, la guerra d'Ucraïna i les crisis humanitàries ja existents van provocar que el nombre de persones que es van veure forçades a abandonar casa no deixés de créixer. El 2022, els refugiats i desplaçats van assolir una xifra rècord.
Parlem de persones que s'enfronten a situacions molt difícils, com els conflictes armats on no hi ha seguretat, l'escassetat de recursos bàsics com els aliments i l'aigua, o la manca d'oportunitats econòmiques. Tots aquests factors impedeixen a milers de persones tenir una vida digna, per la qual cosa per a molts l'única solució és fugir del seu país d'origen.
En els primers mesos del 2022, el nombre de persones que es van veure forçades a fugir de la guerra, la violència, la persecució i les violacions dels drets humans a tot el món va superar per primera vegada els 100 milions. Lluny de frenar, les dades van continuar augmentant i l'any va acabar amb 108,4 milions de persones desplaçades per força.
#ForzadasAHuir:
— ACNUR, la Agencia de la ONU para los Refugiados (@ACNURamericas) June 14, 2023
2021 ➡️ 89,3 millones
2022 ➡️ 108,4 millones
Mayo 2023 ➡️ +110 millones
El número de personas desplazadas por la fuerza ha ido en aumento desde hace años, pero 2023 marca un nuevo récord.
Conoce las #TendenciasGlobales: https://t.co/glBOwOaNIp pic.twitter.com/eMMJXtKz3C
Són les darreres dades recopilades per l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR). Cada any, aquest organisme fa un informe amb les xifres sobre persones refugiades, sol·licitants d'asil i desplaçades internes. Els resultats es publiquen amb motiu del Dia Mundial del Refugiat, que té lloc cada 20 de juny per concienciar sobre la realitat en què es troben milions de persones.
Segons l'últim informe, les xifres del 2022 reflecteixen un augment de 19 milions de persones desplaçades per la força en comparació de l'any 2021. Es tracta de l'augment anual més gran des que l'ACNUR realitza aquests informes. En total, una de cada 74 persones al planeta va estar forçada a fugir l'any passat.
La guerra de Ucrania, los conflictos en muchos otros lugares y el impacto del cambio climático generó en 2022 un número sin precedentes de personas desplazadas.
— ACNUR, la Agencia de la ONU para los Refugiados (@ACNURamericas) June 14, 2023
Urgen acciones colectivas para abordar las causas del desplazamiento. https://t.co/9gZeVIyhpj #TendenciasGlobales pic.twitter.com/8CRqlcJ7jB
La guerra a Ucraïna va ser la causa principal de desplaçament el 2022: a finals de l'any passat, un total d'11,6 milions de persones del país havien estat desplaçades, segons dades d'ACNUR. L'informe alerta que la crisi humanitària a Ucraïna representa la sortida més ràpida de refugiats de qualsevol lloc del món des de la Segona Guerra Mundial.
Tot i això, la guerra a Ucraïna és només una de les grans crisis humanitàries que travessa actualment el món. El conflicte i la inseguretat no han cessat en llocs com Síria, Afganistan, República Democràtica del Congo, Etiòpia i Myanmar, entre molts altres països.
Más del 87% de todas las personas refugiadas a finales de 2022 provino de solo 10 países. pic.twitter.com/hm9HqPZ6cj
— Noticias ONU (@NoticiasONU) June 14, 2023
Refugiat, sol·licitant d'asil i desplaçat intern
És comú veure com els mitjans de comunicació utilitzen la paraula refugiat de forma generalitzada per fer referència a les persones que s'han vist forçades a desplaçar-se i abandonar casa seva. No obstant això, hi ha diferents termes en aquest context que és important distingir.
Un refugiat és aquella persona que ha d'abandonar el lloc d'origen per culpa d'una situació complicada, com ara una guerra o una violació dels seus drets humans. En la seva fugida, els refugiats deixen enrere tot el que tenen i creuen les fronteres del seu país, generalment assentant-se a regions frontereres.
El problema és que no totes les persones desplaçades que fugen de la guerra i la violència són considerades refugiats. Primer han de realitzar els tràmits per sol·licitar asil i esperar que algun país els aculli oficialment com a refugiats. Aquest procés pot durar mesos o fins i tot anys, per això durant aquest temps aquestes persones són considerades sol·licitants d'asil i no refugiats.
El derecho a solicitar asilo en caso de persecución es universal.
— ACNUR, la Agencia de la ONU para los Refugiados (@ACNURamericas) June 18, 2023
Independientemente del lugar de procedencia, solicitar asilo es un derecho humano. https://t.co/glBOwOaNIp #TendenciasGlobales #ConLosRefugiados pic.twitter.com/qOiUPiSUhd
D'altra banda, ACNUR recorda que la major part de les persones forçades a fugir mai no arriben a creuar una frontera internacional, sinó que romanen al seu propi país. A aquestes persones se'ls coneix com a desplaçats interns, que actualment representen el 58% del total de persones desplaçades per la força.
Els desplaçaments de persones en aquests contextos són molt complexos i aquestes definicions sovint es barregen. Per exemple, una persona que acaba sent refugiada a un altre país és possible que abans hagi estat un desplaçat intern dins del seu propi estat.
Crisis humanitàries al món
L'últim any, la guerra a Ucraïna ha ocupat els mitjans de comunicació. Durant mesos, diaris, televisions i ràdios de tot el món han transmès el minut a minut del conflicte armat d'Ucraïna després de la invasió de Rússia. Això, però, ha provocat una atenció desigual entre les diferents crisis humanitàries.
És la conclusió a què ha arribat el darrer informe publicat per l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH) i Metges Sense Fronteres (MSF), que alerta que les crisis humanitàries més “sorolloses”, com la ucraïnesa, s'han portat tota l'atenció, eclipsant altres conflictes “oblidats” com els de l'Afganistan, Síria, el Iemen o Palestina.
⚠ Se han aplicado dobles raseros a muchas crisis.
— Médicos Sin Fronteras (@MSF_Espana) December 15, 2022
“Las medidas de protección para quienes huyen de #Ucrania🇺🇦 no se otorgan a quienes huyen de otros conflictos. Esto pone en cuestión principios y valores de la #acciónhumanitaria".
🗨@RaquelGon_MSF, coordinadora de #MSF España. pic.twitter.com/eLPlTZTpFg
Aquesta cobertura mediàtica desigual ha estat traduïda en un tracte desigual entre les víctimes. L'informe alerta que, mentre que als refugiats i refugiades ucraïneses se'ls ha concedit accés temporal i protecció als països europeus, s'han negat els mateixos drets a les víctimes d'altres crisis humanitàries.
A l'Àfrica, el terrorisme al Sahel i la guerra civil d'Etiòpia han provocat milions de desplaçats. Mentrestant, a l'Orient Mitjà la població de Síria, l'Afganistan o el Iemen pateix des de fa anys la violència i l'escassetat d'aliments. A Amèrica Llatina, continua la crisi migratòria a la frontera de Mèxic, mentre que a altres països com Nicaragua o Veneçuela milers de persones necessiten protecció internacional.
Más allá de #Ucrania, existen otros #conflictos en el mundo que afectan a millones de personas.
— Junior Report (@JuniorReport_) April 5, 2022
Iniciamos una serie de artículos con #África 🌍, donde el terrorismo en el #Sahel y la guerra civil de #Etiopía han provocado ya millones de desplazados.https://t.co/ZEWR4zgWXK
Des de les Nacions Unides (ONU) alerten que encara queda molt per fer per acabar amb els conflictes i eliminar els obstacles que impedeixen a les persones refugiades tornar a casa en condicions dignes i segures. L'organització insisteix que aquesta problemàtica ha de ser una prioritat per a tots els governs del món.