Lai Ching-te, rechazado por China por su postura independentista, ha ganado las elecciones y será el próximo presidente del país asiático
El candidat del Partit Democràtic Progressista (PDP) de Taiwan, Lai Ching-te, s'ha alçat com a guanyador amb un 40% dels vots a les eleccions celebrades el 13 de gener passat. El nou president havia estat vicepresident de la regió durant els darrers quatre anys.
Aquest resultat marca un triomf sense precedents a la història democràtica de Taiwan, que veurà per primera vegada el mateix partit presidint l'illa durant tres mandats consecutius.
Els taiwanesos, que celebren eleccions cada quatre anys, han triat el president, encarregat de dissenyar l'Executiu, i el Iuang legislatiu, que seria l'equivalent al nostre parlament, amb 113 diputats. Aquest darrer és l'encarregat de marcar l'agenda política i pot vetar certes decisions, per tant, la seva composició és fonamental.
El partit de Lai Ching-te representa l'opció més allunyada de la Xina continental, país amb què Taiwan ha tingut una tensió política des de fa més d'un segle. El PDP, que governa des del 2016, s'ha caracteritzat per defensar l'autogovern i la independència de l'illa.
Per tot això, després de la victòria de Lai Ching-te, els analistes preveuen que les tensions amb la Xina es mantindran durant la nova legislatura. El govern central de Pequín considera Taiwan com una província rebel que forma part del seu territori. Mentrestant, Taiwan es considera una entitat política sobirana.
Tot i que la tensió entre els dos territoris no és nova, aquesta es fa cada cop més evident per l'acostament de Taiwan als Estats Units. Aquest país ha donat suport a l'illa des de l'inici de la República de la Xina el 1949, cosa que la Xina no ha vist mai amb bons ulls. Això ha dificultat i tensionat la relació entre la Xina i els EUA.
La relació de Xina i Taiwan
La rivalitat entre la Xina i Taiwan es remunta fa més de cent anys. El 1927 va començar una Guerra Civil entre el partit anticomunista Kuomintang i el Partit Comunista Xinès, que va enfrontar la població i va provocar la mort de milions de persones. El conflicte militar va acabar el 1949, quan el Partit Comunista Xinès va vèncer.
Després de la derrota, el govern del Kuomintang es va exiliar a Taiwan, un arxipèlag que se situa a escassos 180 quilòmetres de la Xina continental. Uns 2 milions de persones van ser evacuades fins a l'illa i hi van proclamar la República de la Xina: van crear un govern democràtic separat, amb la seva pròpia Constitució.
Tot i això, els comunistes ubicats a la Xina continental han afirmat que ells governen “l’única Xina” (que inclou Taiwan com una província més del país) i que Taiwan ha de ser reconeguda com una província rebel xinesa i no com un Estat independent de ple dret.
Això ha creat un clima de tensió que encara continua. Tot i compartir tradicions, cultura i una llengua en comú, la Xina i Taiwan representen postures ideològiques enfrontades: comunisme davant de règim democràtic. Així mateix, a l'arxipèlag hi ha un moviment polític que advoca per un Taiwan independent que no depengui de la Xina.
La isla de #Taiwán 🇹🇼 ha enfrentado los últimos días a los gobiernos de #China 🇨🇳 y #EstadosUnidos 🇺🇸. ¿Quién gobierna en este archipiélago? ¿Cuál es la historia del #conflicto entre China y Taiwán? ¿Y cuál es la estrategia de Estados Unidos? 🤔https://t.co/VcK1Qk3qvc
— Junior Report (@JuniorReport_) August 1, 2022
En els darrers anys, la Xina ha intensificat la pressió sobre Taiwan a través de maniobres militars, exercicis navals i aeris a prop de l'illa, així com mitjançant campanyes diplomàtiques per aïllar el país a nivell internacional.
A això se suma la implicació dels Estats Units. El govern nord-americà ha mostrat el seu suport a Taiwan des de fa molts anys, venent armes i fent visites diplomàtiques a l'illa. Històricament això ha complicat la seva relació amb la Xina, augmentant la tensió entre aquestes dues potències mundials.
Desinformació a les eleccions
Les darreres eleccions de Taiwan han estat marcades per la desinformació. No és una cosa nova: en els últims deu anys, Taiwan ha estat el país receptor més important de notícies falses creades a l'estranger, segons l'últim informe de Varieties of Democracy (V-Dem).
Una de les narratives més destacades durant els darrers comicis ha girat al voltant de la seva relació amb la Xina. S'han difós notícies falses sobre l'esclat d'un possible conflicte militar entre els dos països, una desinformació destinada a generar por i ansietat per la guerra entre els taiwanesos, segons denuncia denuncia Taiwán Fact Check Center.
També han estat circulant notícies falses sobre la construcció d'armes biològiques per a la suposada guerra, la circulació de carn de porc enverinada procedent dels Estats Units i la suposada intenció de Taiwan de reclutar ciutadans joves i grans per a l'Exèrcit.
La desinformació durant les eleccions pot representar una amenaça significativa per a la integritat del procés democràtic, distorsionant la percepció dels votants.
