El reallotjament de desplaçats, el finançament per controlar les fronteres i l’acord amb Turquia són les principals mesures de la Unió Europea
Durant els últims dos anys, centenars de milers de persones s’han desplaçat des dels seus països d’origen, sobretot a Orient Mitjà, fugint de la violència i els conflictes. Europa ha rebut més d’un milió de sol·licituds d’asil.
Per fer front a l’anomenada “crisi de refugiats”, els estats i les institucions europees van adoptar tres tipus de mesures:
Reallotjament de desplaçats
Els països europeus es van posar d’acord per resituar 160.000 demandants d’asil des de Grècia i Itàlia cap a altres països de la UE, des d’on podrien tramitar el seu reconeixement com a refugiats.
Dos anys després que s’adoptés aquest compromís, només s’han traslladat 18.000 persones des dels estats de primera arribada cap a altres països europeus.
Finançament per controlar l’arribada de migrants
La UE i els seus membres van acordar destinar 18.000 milions d’euros entre els anys 2015 i 2017 per reforçar el control de les fronteres i desenvolupar estratègies de salvament marítim (a través de les operacions Tritó, Posidó i Eunavfor-Med Sophia).
Part dels fons es destinaràn a ajudar a països com Turquia, Síria i alguns estats africans a gestionar conflictes i migracions.
#WorldRefugeeDay 65.6 million people worldwide forced to flee their homes. The EU is #WithRefugees See how we help https://t.co/pDT6oCNcpc pic.twitter.com/vuyxMLPTt4
— European External Action Service – EEAS 🇪🇺 (@eu_eeas) June 20, 2017
L’acord de Turquia: tallar d’arrel l’arribada d’immigrants
L’objectiu del tercer tipus de mesures és evitar que continuï el flux migratori cap a Grècia des de Turquia. Per això, els estats membres de la UE van signar un acord amb aquest país.
D’una banda, Turquia acceptava el retorn de totes les persones que haguessin entrat il·legalment a la Unió Europea des d’aquest país. A canvi, Europa es comprometia a acollir refugiats sirians que es trobessin a camps dins del territori turc.
No obstant això, segons el principi de no devolució del dret internacional, els refugiats que fugen de persecucions i greus violacions de drets humans no poden ser retornats a un lloc que no sigui segur per a ells.
Així, l’acord s’ha aplicat en pocs casos perquè es posa en dubte que Turquia sigui un país segur per a les persones desplaçades que provenen de Síria, Afganistan o Eritrea. En realitat, el nombre de persones retornades a Turquia no ha arribat a mil.
Sílvia Morgades Gil és professora de Dret Internacional i Relacions Internacionals a la Universitat Pompeu Fabra
