Xarxes socials i salut mental: un equilibri difícil
Les xarxes socials augmenten la pressió estètica però també poden jugar un paper fonamental en la prevenció de trastorns de salut mental.
Avui dia vivim connectats a internet les 24 hores del dia: l’utilitzem per estudiar, per fer els deures i per treballar, però també per entretenir-nos i relacionar-nos amb els nostres amics i familiars. Alhora, les xarxes socials s’han convertit en una finestra al món des de la qual mostrar qui som i què fem.
De vegades, aquesta visibilitat que donen les xarxes socials permet detectar certes actituds o comportaments que fan saltar l’alarma d’alguns usuaris i de les autoritats. En el cas dels joves i la salut mental, les publicacions poden ser una pista per detectar conductes estranyes que poden derivar en problemes greus de salut com els trastorns en la conducta alimentària, la depressió o els pensaments suïcides.
En aquest sentit, les plataformes socials mostren una doble realitat: la imatge perfecta que milions d’usuaris s’esforcen per mostrar, i la imatge de vulnerabilitat que molt pocs s’atreveixen a fer pública i que, en alguns casos, les mateixes xarxes intenten amagar.
És el cas d’Instagram, plataforma audiovisual propietat de Facebook, amb més de mil milions d’usuaris a tot el món. Els usuaris d’aquesta xarxa social s’esforcen per mostrar instantànies perfectes de la seva vida; no obstant això, Instagram també ha rebut moltes crítiques per vetar imatges que no s’ajusten als cànons estètics: cossos més enllà de la bellesa normativa, cicatrius, escenes de pobresa o degradació…
Alhora, Instagram ha adoptat mesures per combatre la pressió social a les xarxes. Per exemple, fa un any va prohibir els filtres de cirurgia estètica que mostraven imatges irreals de les persones i va afegir la possibilitat d’amagar el número de ‘Likes’ a les publicacions, per no obsessionar-se amb l’èxit de les fotos penjades i l’acceptació de la resta d’usuaris.
Potenciar la salut mental vs. guanyar diners
Les plataformes socials són conscients de l’enorme influència que poden exercir sobre els usuaris més joves i per això han començat a adoptar mesures per promoure continguts que contribueixin a una bona salut mental: fer exercici i estar actius, fer comentaris positius cap a altres usuaris, eliminar els insults o comentaris agressius i oferir ajuda als usuaris que ho necessitin.
Amb prop de 800 milions d’usuaris, TikTok és una de les xarxes socials més populars entre els adolescents. Recentment ha posat en marxa diverses mesures per combatre els trastorns de salut mental: a banda d’oferir guies amb consells per augmentar l’autoestima i combatre els trastorns alimentaris, també ha creat una nova funció que promociona serveis locals de suport per als usuaris que fan cerques amb paraules clau com suïcidi, depressió o anorèxia.
No obstant això, les empreses d’internet també fan molts diners amb els continguts que es publiquen a les xarxes, especialment els que són polèmics o els que impliquen personatges famosos. En aquests casos, els codis de conducta no s’apliquen a tots els usuaris igual.
Les xarxes socials donen carta blanca als perfils de personatges famosos, com celebrities, esportistes d’elit o polítics, perquè tenen milions de seguidors i això dóna publicitat a les plataformes. Així ho demostra una investigació del diari Wall Street Journal que publica uns documents interns de Facebook, en els quals s’admet que les normes de moderació no s’apliquen als continguts de famosos.
La recerca també revela alguns estudis interns de Facebook, segons els quals el 40% de les joves amb problemes d’autoestima als Estats Units i el Regne Unit van començar a sentir-se així amb Instagram. Els investigadors afirmen que, malgrat saber que aquesta xarxa social afecta com es veuen a si mateixes, no deixen d’utilitzar-la perquè forma part del seu entorn social.
Prevenir el suïcidi és cosa de tots
Cada any se suïciden prop de 700.000 persones a tot el món, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut. A més, encara que no hi ha dades que permetin confirmar-ho, s’estima que per cada suïcidi hi ha 20 temptatives de suïcidi.
Aquesta situació s’ha vist agreujada per la pandèmia de covid-19, que ha augmentat els casos de trastorns psicològics a nivell global. El confinament i les restriccions han afectat les relacions socials i han fet créixer el sentiment d’angoixa i preocupació entre la població. Tot això ha tingut greus conseqüències per a la salut mental, especialment entre els més joves.
Una enquesta realitzada per UNICEF entre milers de joves de tot el món el 2020, durant els primers mesos de pandèmia, mostra que 3 de cada 4 van sentir la necessitat de demanar ajuda, però al final gairebé la meitat no ho van fer (el 40%).
Estudis de diversos països mostren un augment en el diagnòstic de depressions juvenils i en la prescripció de medicaments antidepressius per a menors. Uns altres mostren que l’augment d’intents de suïcidi és més greu entre joves i adolescents que en la població adulta.
Amb motiu del Dia Mundial per la Prevenció del Suïcidi que se celebra cada any el 10 de setembre, governs i institucions de tot el món han llançat campanyes per conscienciar la població i sensibilitzar sobre aquesta problemàtica. És important parlar públicament del tema per donar-hi visibilitat i fer saber als que pateixen que no estan sols i poden parlar-ne.