La mala gestió de la pandèmia al Brasil

El president brasiler, Jair Bolsonaro, ha estat acusat de crims contra la humanitat per les greus conseqüències de la pandèmia al país

El Senat del Brasil ha votat a favor de processar el president del país, Jair Bolsonaro, per la mala gestió de la pandèmia de coronavirus i les greus conseqüències que això ha provocat. Si l'acusació segueix endavant, Bolsonaro podria ser jutjat per crims contra la humanitat. 

El Brasil és el país més gran de l’Amèrica Llatina, amb més de 212 milions d'habitants. Avui dia, la covid-19 hi ha provocat més de 600.000 morts i hi ha més de 21 milions de contagiats, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). És el segon país del món més afectat per la pandèmia, només per darrere dels Estats Units.

Una comissió d’investigació del Senat brasiler ha redactat un informe de gairebé 1.300 pàgines en el qual s'analitzen les mesures dutes a terme per frenar la propagació del virus al Brasil. El text declara que “l’estratègia macabra” del govern brasiler va causar 120.000 morts que podrien haver-se evitat.

La investigació s'ha allargat durant sis mesos. L'informe acusa el govern de Bolsonaro de no haver actuat amb suficient urgència, d’endarrerir la compra de vacunes i de promocionar medicaments contra la covid l'eficàcia dels quals no estava demostrada, entre d’altres delictes. També hi ha implicats alguns ministres de Bolsonaro i fins i tot tres fills del president que col·laboren amb ell al govern.

Ara, el fiscal general del Brasil, Augusto Aras, té un mes per decidir si tirar el cas endavant i formalitzar les acusacions, la qual cosa seria l’inici d’un judici contra el president brasiler. Aras és considerat un dels homes de confiança del president i va ser nomenat fiscal general pel mateix Bolsonaro, així que és poc probable que l'acusació acabi prosperant.

D'acord amb l'informe del Senat, Bolsonaro està acusat de nou delictes: a més de ser responsable de crims contra la humanitat, també se l'acusa d’ús irregular de fons públics, prevaricació i curanderisme, entre d’altres.

Un president negacionista en pandèmia

Bolsonaro ha estat una figura polèmica des d'abans que guanyés les eleccions presidencials al Brasil a finals del 2018. Durant la campanya electoral ja va realitzar nombroses declaracions masclistes, homòfobes i racistes, i un cop al càrrec ha aprovat lleis molt controvertides per facilitar l'accés a les armes, limitar els drets de les comunitats indígenes a l'Amazones o denegar la indemnització a les víctimes de la dictadura militar del 1964.

Des de l'inici de la pandèmia, Bolsonaro va mostrar una actitud negacionista davant del coronavirus, que va descriure com “una petita grip”. El govern no va ordenar cap confinament ni es van imposar restriccions en la mobilitat; tampoc es van cancel·lar les classes ni es van tancar els espais públics, negocis i centres comercials, molt habituals al Brasil.

Al maig del 2020 Bolsonaro va aprovar l'ús de la cloroquina, un medicament sense aval científic, per tractar els malalts de coronavirus. El president brasiler seguia els passos del seu homòleg als Estats Units, Donald Trump, també conegut pel negacionisme davant la pandèmia.

L'informe del Senat brasiler inclou documents oficials que demostren que la vacunació es va retardar de manera deliberada per afavorir l'anomenada “immunitat de grup”, que s'aconsegueix quan gran part dels habitants d'un país s'han contagiat i el virus perd força. L'objectiu és perjudicar l'economia el mínim possible, ja que els negocis es mantenen oberts i no hi ha confinament, però això té conseqüències greus per a la salut de les persones.

Després de conèixer-se les acusacions, Bolsonaro les va qualificar com “una pallassada” i va ridiculitzar la investigació del Senat. Donald Trump va mostrar el seu suport al president brasiler. 

El moviment negacionista al món

Malgrat els efectes visibles de la pandèmia a tots els països del món, encara hi ha persones que creuen que el coronavirus i la covid-19 no existeixen o que els seus efectes no són tan greus com per haver de vacunar-se o imposar restriccions.

A mitjan 2020, quan la pandèmia ja era una realitat global i l'OMS demanava als països que actuessin per frenar-la, alguns governs encara posaven en dubte la gravetat de la crisi epidemiològica. Els Estats Units, el Brasil o Mèxic es van resistir a prendre mesures a l'inici de la pandèmia i són tres dels països amb més morts per covid.

A Europa, el moviment antivacunes ha pres força en països com França o Itàlia, on els governs han imposat el passaport covid: els ciutadans han de presentar un certificat de vacunació o una prova PCR negativa de les últimes 48 hores si volen accedir a bars i restaurants, concerts, festivals o fins i tot per treballar (en el cas d'Itàlia).

En diversos països, els negacionistes s'han vinculat als moviments d'extrema dreta, que utilitzen arguments populistes i teories de la conspiració per desautoritzar aes governs i qüestionar les polítiques de salut pública.

La desinformació i les fake news juguen un paper clau en la difusió de les teories negacionistes. Jair Bolsonaro és molt conscient de la capacitat d'internet i les xarxes socials per difondre el seu missatge, per això cada setmana retransmet un discurs a través de Facebook, la xarxa social més utilitzada al Brasil.

Malgrat això, aquesta setmana Facebook ha decidit retirar el seu vídeo perquè considerava que incomplia les normes de rigor i objectivitat de la plataform, ja que vinculava les vacunes contra la covid amb la sida.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!