Refugiats: més de 82 milions de persones obligades a fugir per sobreviure
El nombre de persones refugiades i forçades a desplaçar-se ha augmentat per culpa de la pandèmia i els conflictes
El nombre de persones refugiades i forçades a desplaçar-se ha augmentat per culpa de la pandèmia i els conflictes
El 2020 més de 82,4 milions de persones van haver de fugir de casa seva per escapar de les guerres, la violència i la persecució, o simplement perquè al seu país ja no podien sobreviure. És el nombre més gran de persones desplaçades dels últims trenta anys.
Són les dades més recents de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) amb motiu del Dia Mundial del Refugiat, que té lloc cada 20 de juny per recordar la realitat en la qual es troben milions de persones arreu del món i conscienciar sobre la seva situació.
Entre aquests milions de persones desplaçades per la força hi ha 20,7 milions de refugiats sota el mandat d’ACNUR i 5,7 milions de refugiats palestins: això significa que tenen l’estatus de refugiat, encara que la majoria viu en camps de refugiats i no han pogut refer la seva vida en condicions.
A més, hi ha 48 milions de persones desplaçades internes, és a dir, persones que s’han vist obligades a abandonar casa seva i viatjar a altres ciutats per evitar el conflicte, però que no han sortit del seu país. També hi ha 4,1 milions de sol·licitants d’asil que han demanat ser acollits en altres països i 3,9 milions de veneçolans que han hagut de desplaçar-se a l’estranger fugint de la crisi política a Veneçuela.
Segons les dades d’ACNUR, dos terços (68%) de totes les persones refugiades i desplaçades procedeix de només cinc països: Síria, la població del qual fa 10 anys que sofreix una guerra civil; Veneçuela, on la crisi política ha obligat milions de persones a emigrar; l’Afganistan, que arrossega les conseqüències de diverses guerres i conflictes; Sudan del Sud, un territori africà afectat per la violència i la sequera, i Birmània, on la crisi dels rohingya ha obligat a més d’un milió de persones a viure en camps de refugiats.
Un refugiat és una persona que es troba fora del seu país d’origen per por a la persecució, al conflicte o a la violència generalitzada i, en conseqüència, requereix protecció internacional.
No obstant això, no tots els països compleixen amb els tractats internacionals ni donen resposta a la crisi dels refugiats de la mateixa manera. La gran majoria de persones refugiades i desplaçades no han estat acollides per països rics sinó per països en desenvolupament, que sovint manquen dels recursos i infraestructures necessàries per a donar-los atenció i cobrir les seves necessitats bàsiques, des d’allotjament fins a atenció mèdica o accés a una educació per als més joves.
Sol·licitant d’asil, persona desplaçada i refugiat
Els mitjans de comunicació solen utilitzar la paraula refugiat de manera generalitzada per a referir-se a les persones forçades a desplaçar-se. No obstant això, cal distingir entre persones desplaçades, sol·licitants d’asil o refugiats.
Al principi, persones desplaçades i refugiats designen la mateixa realitat: persones que s’han vist obligades a abandonar la seva llar o lloc d’origen fugint de la violència. La diferència és que la figura dels refugiats està contemplada pel dret internacional, mentre que els desplaçats forçosos no ho estan.
D’acord amb la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats, els refugiats són persones que han marxat del país d’origen perquè temen ser “víctimes de persecucions per motius de raça, religió, nacionalitat o opinions polítiques”.
Ara bé, per ser considerades persones refugiades abans han de sol·licitar asil, per tal que els governs d’acollida valorin el seu cas i els concedeixin l’estatus de refugiat de manera oficial. La sol·licitud d’asil és un procés complex que pot allargar-se anys: durant aquest temps, aquestes persones són demandants d’asil, però no refugiades segons el dret internacional.
En canvi, així com l’estatus legal dels refugiats està definit per l’Estatut dels Refugiats, no hi ha cap document que defineixi la condició de persona desplaçada. La falta d’un tractat internacional d’aquest tipus fa que no hi hagi directrius a l’hora d’oferir-los assistència o acollida en situacions de guerra.
Els moviments de persones són molt complexos i aquestes definicions sovint es barregen. Una persona que acaba sent refugiada en un altre país és possible que abans hagi estat un desplaçat intern dins del seu propi estat.
Finalment, segons l’Organització Internacional de les Migracions (OIM), un migrant és qualsevol persona que es desplaça del seu lloc habitual de residència pel motiu que sigui, dins o fora del seu país.
Els mitjans de comunicació solen utilitzar aquesta paraula per descriure les persones que intenten arribar des d’Àfrica a Europa o d’Amèrica Central i del Sud als Estats Units buscant una vida millor. No obstant això, davant els milers de persones que cada any arrisquen la seva vida per intentar arribar als països més rics, es fa difícil establir la diferència entre migrants o persones desplaçades, perquè tots dos s’han vist obligats a fugir del seu país per sobreviure.