El Parc Natural andalús pateix un gran deteriorament mediambiental a causa de l’agricultura intensiva, la sequera i el turisme
Els efectes del canvi climàtic estan afectant paratges de gran valor, com el Parc Nacional de Doñana. Aquest espai es troba entre les províncies espanyoles de Huelva i Sevilla i té més de 50.000 hectàrees d’extensió. A la zona hi conviuen espècies úniques i en perill d’extinció, com l’àliga imperial ibèrica i el linx ibèric.
Per aquesta raó es diu que és la reserva ecològica més gran d’Europa. De fet, la reserva de Doñana està considerada Patrimoni de la Humanitat des del 1994, quan se li va atorgar aquest reconeixement per ser un espai de gran importància en termes mediambientals. Hi conviuen diversos ecosistemes que serveixen de refugi per a una variada fauna.
En els darrers anys, les altes temperatures i la manca de precipitacions han fet malbé considerablement el territori, que també s’ha vist afectat pel turisme de masses. Segons dades de l’Estació Biològica de Doñana, el 59% de les llacunes més grans no s’han inundat des del 2013, cosa que ha provocat la desaparició de fauna i flora molt valuoses a la zona.
Tot i que els efectes del canvi climàtic evidencien que la zona s’està assecant i l’aigua disponible està disminuint, la demanda d’aigua no ha deixat d’augmentar. Al voltant de Doñana hi ha multitud de finques agrícoles que necessiten aigua per regar els seus cultius i la majoria de pagesos utilitzen l’aqüífer del parc per a aquesta activitat.
L’aqüífer és una superfície d’aigua que es troba al subsòl de Doñana i, a causa de la sequera, l’aigua disponible és molt limitada. Amb l’objectiu de preservar l’entorn i no empitjorar la situació d’escassetat, diverses lleis han limitat la concessió de permisos als pagesos per construir pous i extreure’n aigua.
Tot i que la majoria de pagesos tenen aquests permisos, algunes finques estan extraient l’aigua subterrània de manera il·legal. El descens en escalada de l’aigua de l’aqüífer provoca conseqüències devastadores sobre la fauna i la vegetació que habita al Parc de Doñana.
La importància de l’enclavament de Doñana
L’Estació Biològica de Doñana assenyala que la situació del parc afecta directament la vida de multitud d’animals. Segons les darreres dades, la varietat d’espècies d’amfibis que habiten a la zona s’ha reduït d’una mitjana de 4,3 espècies per km2 el 2003 a 2,5 per km2 el 2021, a causa de la poca aigua que hi ha a les llacunes .
També estan patint les conseqüències diverses espècies de tortugues autòctones de la Península Ibèrica, libèl·lules, cavallets del diable, peixos com el llopet de riu o l’anguila, i un llarg etcètera. Entre tots ells, les aus aquàtiques són unes de les espècies més afectades per culpa del deteriorament de l’aiguamoll.
Aquestes espècies depenen dels recursos naturals i de l’equilibri ecològic de Doñana per a la supervivència i la reproducció. No obstant això, a causa de la degradació de l’aiguamoll, moltes aus aquàtiques han experimentat una disminució a les seves poblacions i han enfrontat dificultats per trobar hàbitats adequats per alimentar-se i niar.
L’últim informe de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) assenyala que, en els darrers anys, han desaparegut com a aus reproductores el fumarel negrei el morell xocolater (no crien des del 2018). D’altres espècies, com el xarxet graella, gairebé no es troben parelles reproductores. Són només algunes de les aus aquàtiques més perjudicades.
Aquests animals són un component vital de l’ecosistema de Doñana, ja que tenen un paper fonamental en el manteniment de la biodiversitat. A més, moltes d’aquestes aus migren des de diferents parts del món per reproduir-se i passar l’hivern a l’aiguamoll, cosa que el converteix en un lloc d’importància internacional per a la conservació.
Ciutadania solidària per salvar Doñana
El Parc de Doñana ha començat a ocupar titulars dels mitjans de comunicació després que el govern regional anunciés que posaria en marxa una llei per regular centenars d’hectàrees del paratge. L’objectiu de la llei és solucionar la situació d’il·legalitat que afecta els agricultors que extreuen aigua de l’aqüífer.
El problema és que, en lloc d’obligar a tancar els pous il·legals, la llei vol regularitzar-los i oferir més permisos d’extracció d’aigua. Aquesta mesura ha generat una forta oposició dels ecologistes, que asseguren que aquesta regularització encara empitjorarà encara més la situació d’escassetat d’aigua a la zona.
En els darrers mesos, les organitzacions ecologistes WWF, SEO BirdLife, Salvem Doñana, Ecologistes en Acció i la plataforma ciutadana Movemos Europa han recopilat 260.000 firmes de ciutadans per mostrar el seu descontentament amb la llei andalusa.
Les firmes s’han lliurat a la Comissió Europea, organisme que fa uns mesos va escriure una carta al govern espanyol denunciant que la llei podria agreujar la situació de l’aigua i els espais protegits de Doñana. En cas que finalment s’aprovés, les autoritats europees podrien arribar a intervenir.
